El pintor del dolor i la ràbia
Falten quadres de Beckmann que van ser a Madrid. Barcelona és ciutat de segona
Falten quadres de Beckmann que van ser a Madrid. Barcelona és ciutat de segona
L'exposició del MNAC és un muntatge molt purità tenint en compte que eren temps de “fer l’amor i no la guerra”
Obres excepcionals i temàtiques brillants fan que la mostra sobre Picasso i Picabia sigui de les millors de l’any
A la tria del museu quasi no hi ha pintura ni artistes de gran qualitat catalans o espanyols
L’exposició 'Gala-Salvador Dalí. Una habitació pròpia a Púbol' planteja que la musa del pintor va ser una artista en si mateixa
A Picasso no li cal Ferran Adrià: són dibuixos de batxillerat; millor dins una carpeta
L'exposició del fotògraf descriu objectivament els baixos fons parisencs dels anys trenta del segle XX
Pionera en tendències, era com una antena que predeia el que s'acabaria portant més tard
Àngels Ribé i Blanca Casas exploren l’infralleu: allò que és més lleu que el lleu
Els coneixements de Miró sobre l’art sumeri es podrien remuntar a principis dels anys vint
La mostra de Torres és una estupenda iniciativa per integrar l'art contemporani català al MNAC
Educat, diplomàtic i discret, ja als tallers era ràpid decidint si un artista li interessava o no
Una exposició pretén mostrar una nova mirada al treball del poeta
L'artista està molt lluny d’una interpretació feminista en primer grau
El artista malagueño pintó con rapidez y, con mucha frecuencia, de noche el 'Guernica'
'Ismael Smith, la bellesa i els monstres' es pot veure al MNAC fins al 17 de setmbre
Una bonica (tot i que no espectacular) exposició mostra la capacitat del pintor per representar la fesomia peculiar de cada persona
La mostra evidencia la superioritat de la imatge en moviment
L'exposició del Born no és només confusa en el seu argument, sinó sobretot museogràficament
Tres años pasó el pintor malagueño en la ciudad gallega durante su infancia. Una muestra retoma ese momento
Una exposición en París muestra la influencia de la obra de Sade, el gran libertino del XIX
Entre els seus aspectes catalanòfils més genials, la barretina i el seu marcat accent
Aportó una coherente obra de abstracción colorista