Selecciona Edición
Entra en EL PAÍS
Conéctate ¿No estás registrado? Crea tu cuenta Suscríbete
Selecciona Edición
Tamaño letra

Enric Valor i les lletres

L'Acadèmia Valenciana de la Llengua organitza una mostra ben exhaustiva dedicada a l'escriptor en el centenari del seu naixement

La introducció és necessària, però provoca un cert pudor il.lustrar el lector en el descomunal full de serveis d'Enric Valor (Castalla, 1911 ?València, 2000), escriptor i lingüística, recuperador de la rondallística valenciana i les seues paraules, Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, intel.lectual estimat i reconegut, posseïdor d'una imatge icònica, la de l'ancià venerable i el seu barret tan característic, un home que té el seu nom repartit per desenes de carrers i de places del País Valencià. I més coses. Situar el personatge en tota la seua magnitud requeriria un esforç equivalent. I tot just aquesta és la intenció d'El Valor de les paraules, una exposició exhaustiva organitzada per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), aprofitant la coincidència quasi exacta entre les efemèrides del naixement i de la mort. Una invitació a la declaració de l'insigne intel.lectual com a "Escriptor de l'any".

La seua aportació cabdal al fixament de la rica tradició oral havia de tenir apartat propi

La mostra s'acompanya d'un seguit de materials i de publicacions

'La flexió verbal' va ser un dels seus grans èxits de vendes

"Parlem de l'únic escriptor valencià que és doctor honoris causa per les universitats de València, la Politècnica i l'Estudi General, la d'Alacant, la Jaume I de Castelló i la de les Illes Balears", ressalta l'acadèmica i comissària de l'exposició Verònica Cantó, que ha estat auxiliada en aquesta tasca tan complexa per dos comissaris adjunts, Vicent Brotons, professor de la Universitat d'Alacant, i Òscar Pérez, tècnic lingüístic de l'Ajuntament de Sagunt. L'exposició es podrà veure a la capital valenciana, a la Sala Thesaurus de la Universitat de València, fins al 23 de gener de l'any vinent. Després, viatjarà a Alacant, a l'Aula de Cultura de la CAM. Mentre, una versió transportable de la mostra circularà per centres educatius i aules de cultura de tot el País Valencià, i també a les Illes, on la universitat de les Balears retrà homenatge a l'escriptor. Els pobles on nasqueren les rondalles, mentrestant, acolliran activitats de contacontes i conferències. Així mateix, està previst un documental sobre la figura de Valor produït per RTVV en virtut d'un conveni.

Per anar a pams, l'exposició s'organitza a través de cinc itineraris, dissenyats per l'artista Vicent Carda. En l'itinerari més personal es reprodueix el seu despatx, amb la seua màquina d'escriure, la seua ploma o la vella edició del diccionari de Pompeu Fabra que feia servir l'escriptor. Uns altres llibres de consulta que durant dècades ocuparen espai en la taula del seu despatx, les gramàtiques de Sanchis Guarner i de Carles Salvador, "no se sap què se n'ha fet", aclareix Cantó amb una certa decepció. A canvi, s'hi mostren la gavardina i el mitològic barret original. D'una altra banda, una sèrie de taulers mostraran els indrets on Valor va viure i treballar els seus primers anys, a Castalla, a Elda i a Alacant. El vessant rondallístic, la seua aportació cabdal al fixament de la rica tradició oral de les comarques meridionals, havia de tenir un apartat propi, amb les rondalles i els estudis que generaren. A més d'això, uns plafons digitals reprodueixen fragments, portades i il.lustracions dels llibres, així com fotografies, moltes d'inèdites, procedents de l'àlbum personal de Valor. Les dues parts dedicades al Valor novel?lista i lingüista tenen una estructura semblant. Ací, la part visual es dedica als seus mestres i amics, noms referencials de les lletres, com ara Manuel Sanchis Guarner, Josep Giner, Joan Fuster o Francesc de Borja Moll.

L'última paraula sobre Valor

L'apartat "El valor de Valor" agrupa els seus nombrosos reconeixements: a més dels esmentats adés, la medalla de la Universitat, el diploma de fill predilecte de Castalla o la Creu de Sant Jordi, juntament amb els estudis generats per cada homenatge. Amb això, una part gràfica on es podran veure les publicacions amb les quals col.laborava: El Luchador, El Tio Cuc, El Camí o Gorg, revista de què va ser fundador. "Sempre que parlem de publicacions, primeres edicions", adverteix Cantó, "són continguts interessants, perquè quasi ningú deu haver vist mai un exemplar de Tio Cuc, una publicació en què començà a col.laborar a partir del 1934". Per a mitòmans i curiosos, hi haurà documents inèdits, com ara el seu examen d'ingrés a l'Escola de Comerç d'Alacant, conservat en l'arxiu general de la Universitat. "Per a arreplegar tot allò, hem hagut de treballar en molts fronts: el Ministeri de Cultura, les hemeroteques i les biblioteques, la Biblioteca Nicolau Primitiu, la família, els fons de la mateixa Acadèmia, les universitats, i amb tot aquell que tenia alguna cosa a veure amb Enric Valor", explica Cantó.

Altres documents ressenyables són les galerades corregides a mà de Converses amb un senyor escriptor, el llibre que va escriure Rosa Serrano a partir d'una sèrie de diàlegs amb Valor, la lectio escrita a màquina que va llegir en arreplegar un dels seus honoris causa, el seu expedient acadèmic, l'original del manifest que signaren més de 20.000 valencians demanant la presència del valencià en els actes religiosos o el text de la seua primera obra literària, L'experiment de Strolovikchz, publicada el 1934 en el diari El Camí. Per sobre de tot, però, Cantó ressalta un document amb una càrrega especial i que no havia estat exposat fins ara: el manuscrit i el pla de l'obra de la darrera novel.la que escrivia i que portava com a títol premonitori Habitatge per a l'eternitat. "El seu fill em deia que per a què volíem això, que era un simple bloc de notes, però li vaig explicar que per a nosaltres era un material molt important. Tot i que estava en una fase molt iniciàtica, creiem que serà interessant veure-ho".

"Entenem que Valor és un personatge molt conegut, però sobretot és conegut per al gran públic per la seua tasca rondallística. El definiria com un personatge polièdric, pel que fa a la forma, i polifacètic, quant al contingut, perquè va tocar moltes coses", argumenta Cantó. "L'objectiu que ens hem marcat és el d'arribar als màxims destinataris possibles, per això hi ha l'exposició transportable o les activitats en els pobles de les rondalles", indica, al mateix temps que destaca que, fins ara, una vintena de pobles i de centres educatius han demanat l'exposició itinerant. "Això, abans de fer la publicitat de l'activitat", informa la comissària amb un punt d'orgull. De moment, un joc de tres exposicions rodarà simultàniament per València, per Alacant i per Castelló.

La mostra s'acompanya d'un seguit de materials i de publicacions, algunes de caire didàctic, com ara una unitat didàctica, de Víctor Labrado, il.lustrada per Enric Banyuls, i una auca i un còmic obra de Jesús Huguet Enguita. El còmic conté un mapa amb els paisatges i el marc territorial que va marcar l'obra valoriana, de la serra Grossa al Montgó i del Benicadell al Cabeçó. Els altres materials tenen una vocació més erudita. És el cas de l'estudi de Josep Daniel Climent Enric Valor. Estudi i compromís per la Llengua, encara en fase de producció, o el catàleg de la mostra, un llibre enciclopèdic de gran format amb una vintena d'estudis que furonegen en la ingent tasca de l'escriptor de Castalla, "tots fets per experts en l'obra valoriana". Quatre acadèmics hi participen: la mateixa Cantó, que rastreja el reconeixement social de l'escriptor, Manuel Pérez Saldanya, que estudia un dels grans èxits de vendes de Valor, La flexió verbal, un manual de capçalera que ha viscut ja vint-i-set reimpressions, Emili Casanova, que n'analitza les aportacions en el terreny de la lexicografia, i Jordi Colomina, que en fa un estudi sobre el lèxic normatiu. La publicació, a més, parla del context social, polític i cultural de la seua època (Francisco Moreno), de la seua implicació social en la recuperació lingüística durant els anys de la II República (Òscar Pérez) i, per descomptat, visita la seua obra literària (les rondalles, però també novel.les tan transcendentals com L'ambició d'Aleix o les del Cicle de Cassana, Sense la terra promesa, Temps de batuda i Enllà de l'horitzó) vista a través dels ulls de Jaume Albero, Vicent Escrivà, Joaquim Espinós o Gemma Lluch, entre altres. Tampoc es deixen sense abordar les aventures editorials de Valor (Francesc Pérez Moragón), les seues aportacions docents durant els anys de la República (Josep Daniel Climent) o la visió d'una de les persones que més estretament va col.laborar amb l'escriptor, l'editora Rosa Serrano. També hi ha un apartat bibliogràfic i una relació comentada de totes les seues obres literàries i lingüístiques.

"En totes les exposicions que hem fet de l'escriptor de l'any la idea és que, d'alguna manera, el catàleg siga l'última paraula. La bibliografia que s'hi incorpora fa nou mesos que s'està duent a terme, i està completíssima, fins al novembre de 2010. Si d'ací a tres mesos es publica una tesi sobre Enric Valor no figurarà en el catàleg, lògicament, però la voluntat és que la visió siga com més completa millor", argumenta Cantó. I fa la lectura final: "Si l'any de Valor serveix per a revitalitzar la seua obra i que siga més conegut, els objectius estaran assolits. És un home estimat i volgut. Més a la zona d'Alacant i de València, perquè al nord no va arribar, però la idea de l'exposició és donar-lo a conéixer. Volíem fer-ne una exposició exhaustiva, dins d'uns límits, per a donar una visió global del personatge, d'una persona que va fer molt i que tenia un compromís cívic i unes conviccions que eren una roca. La defensa de la llengua, el seu amor, era per sobre de tot. Ell sempre ha destacat pel seu amor a la llengua. Sempre".