_
_
_
_
_

Turmix, Magefesa i Minipimer

La col.lecció de disseny industrial d'Alfaro Hofmann repassa la història de l'electrodomèstic

Fa deu anys Andrés Alfaro Hofmann posava a la llum la seua col.lecció de disseny industrial, una rigorosa desfilada per l'objecte quotidià, del petit al gran electrodomèstic, de les formes edulcorades i ornamentals de l'styling al made in Italy, de l'elegància de l'acer a la plasticitat de la baquelita. Una gran exposició de les eines i els artefactes que han transformat l'espai domèstic i familiar al llarg del segle XX. La col.lecció, formada per més de 5.000 peces, ofereix al visitant prop de 400 objectes, entre altres, els primers frigorífics o llavadores de línies bàsiques i primitives o els petits artefactes que han proveït les nostres cuines, avui peces de catàlegs i que semblen eixides -algunes- del laboratori d'armament secret de James Bond. "L'origen de la col.lecció", recorda Andrés Alfaro Hofmann, "arranca al final dels anys setanta quan comence a interessar-me per tot el disseny d'entreguerres, el món de les avantguardes dels anys trenta, etc.".

Els objectes industrials d'ús domèstic estaven una mica relegats
Más información
Quadern

En aquesta recuperació del disseny històric, Alfaro Hoffman organitza als anys vuitanta la primera exposició a València dedicada a l'anomenat art déco. "Fou precisament", recorda Alfaro Hofmann, "aquest moble art déco i l'estudi dels estils artístics dels anys trenta el que d'alguna manera va acabar per decantar-me per l'objecte industrial d'ús domèstic, aquells aparells que estaven una mica relegats o deixats en una segona línia enfront d'altres objectes domèstics com el moble, els petits bibelots, diguem-ne amb mes prestigi social o curiositat per part del col.leccionista". Amb la col.laboració de l'arquitecte Fran Silvestre, que amb el pas del temps ha esdevingut un estret col.laborador, dissenya l'espai expositiu, tot seguint un itinerari didàctic que abraça pràcticament la història de l'electrodomèstic a banda i banda de l'Atlàntic els últims cent anys. "Abans de posar en marxa la col.lecció", diu Alfaro Hofmann, "vaig conéixer altres espais similars, museus, col.leccions privades, sobretot a Alemanya, on hi ha una llarga tradició promoguda per la mateixa indústria que em va servir de referència, ja que per les seues característiques, a Espanya no hi havia cap precedent d'aquest tipus de col.lecció dedicada a l'electrodomèstic, només hi havia un col.leccionisme molt especialitzat i en uns objectes determinats, com podien ser aparells de ràdio i uns altres de similars".

La col.lecció, que es pot seguir a través dels diferents objectes, usos i àmbits domèstics, ens ofereix un gran aparador d'allò que ha estat la cultura industrial al llarg del segle XX. "A l'inici", assenyala Alfaro Hofmann, "aquest tipus d'objecte era vist amb una certa por o recel per part del consumidor, hi havia el tema de l'electricitat, som a l'inici del seu desenvolupament, hi havia la qüestió de la seguretat, d'altra banda eren objectes que feien soroll, resultaven poc pràctics a l'hora de la neteja, i tot això acabava fent que la gent optara finalment per fer-ho a mà, per no haver de netejar la màquina".

"Per això", continua Alfaro Hofmann, "va resultar decisiu, com defensaven uns dissenyadors determinats, l'adaptació de l'objecte a l'usuari: aquest pas serà clau en la seua difusió i acceptació popular". Des dels primers electrodomèstics que encara guarden les formes d'un cert gust kitsch i antiquat, passant per les influències de les avantguardes, l'Escola de la Bauhaus i l'onada racionalista, al boom de l'objecte de formes futuristes i estètica pop dels anys seixanta, la col.lecció recorre la mateixa evolució i transformació d'una disciplina com el disseny". "Hi ha, d'una banda", assenyala Alfaro, "el disseny d'origen americà i de l'altra el disseny que es fa Europa. Al primer, des de molt aviat, el component de disseny, el valor del disseny com a reclam per a la venda hi està present, el fabricant utilitza, per exemple, aquest valor en la publicitat, com a forma de màrqueting, fins i tot hi apareix el mateix dissenyador". "Pel que fa al disseny europeu", continua, "la figura del dissenyador és una incorporació molt mes posterior, perquè les grans marques o les empreses importants del sector ja tenien els seus propis equips de professionals, la figura de l'enginyer, a diferència dels americans, on el dissenyador era una figura externa a l'empresa". "Apareixen", continua Alfaro Hofmann, "noms com un Raymond Loewy, prototipus d'aquest disseny que es fa després del crac del 1929 amb el ressorgiment de l'economia americana. Loewy i altres dissenyadors com Henry Dreyfuss, Dorwin Teague, s'aprofiten d'un mercat que demanava noves formes i estructures i propiciarà el creixement del disseny industrial".

Entre els primers objectes que van formar la col.lecció Alfaro Hofmann hi ha una Turmix, i un dels últims a incorporar-s'hi ha estat una aspiradora de la marca Rowenta. "Cada dos anys", diu Alfaro Hofmann, "un equip seleccionador, una mena de jurat, fem una tria dels objectes que han aparegut al mercat i escollim la peça que al nostre judici reuneix una sèrie de qualitats, estètiques, funcionals, industrials, etc., i l'incorporem a la nostra col.lecció". "En aquesta tasca", continua, "és molt important la participació del mateix sector, la informació que ens faciliten les empreses sobre els seus productes". En la col.lecció es poden veure algunes de les marques pioneres pel que fa al disseny industrial a l'Estat espanyol. "El disseny diguem-ne autòcton", diu Alfaro Hofmann, "no comença fins als últims anys de la dècada dels cinquanta i s'inicia amb el petit electrodomèstic que resultava mes econòmic de fabricar per a una economia de les característiques de l'espanyola". Una de les "estrelles" d'aquest electrodomèstic pioner es pot contemplar a l'exposició. "És un molinet de café", diu Alfaro, "que es va fabricar l'any 1954 i el seu èxit, en part, va raure en el fet que, a més de fer-lo servir per al café, la gent l'utilitzava per a moldre sucre i altres aliments, de manera que es va convertir en un objecte molt pràctic".

"L'electrodomèstic espanyol", continua Alfaro Hofmann, "és un producte que naix marcat per les condicions econòmiques i socials de l'època, d'aquests anys de la postguerra; d'altra banda, quan el mercat comença a alliberar-se, es produeix el fenomen de l'entrada de les marques estrangeres, igual que en altres sectors industrials, com Telefunken o AEG, que tenen fàbriques a Espanya i fins i tot fabriquen models exclusius per al mercat espanyol". "D'altra banda", continua, "és el moment en què hi apareixen les grans marques espanyoles, com Pimer, una petita empresa catalana que produeix la famosa batedora Minipimer, un dels electrodomèstics que han fet història i que avui continua comercialitzant Braun; hi ha també Edesa, més centrada en els productes de "línia blanca", com frigorífics i llavadores, o Elbe o Lavis, que ho faran en l'electrònica". Gràcies a la televisió, que en aquests anys es transforma en el nou mitjà popular de comunicació, molts d'aquests electrodomèstics s'introdueixen en les llars. Entre els productes que coneixen un gran èxit hi ha l'olla de pressió que la marca Magefesa presenta amb llicència francesa. "Hi ha casos, diu Alfaro Hofmann, "molt curiosos, com la comercialització dels frigorífics, que, a causa dels problemes d'electricitat que hi havia sobretot als nuclis rurals, s'optarà per fer-ne una còpia en fusta, que després es lacava en blanc i funcionava amb barres de gel, però el model era idèntic a l'original americà".

Din d'aquesta difusió del disseny industrial, la col.lecció alimenta periòdicament exposicions temporals. "Malgrat que els temps", diu Alfaro Hofmann, "no són molt favorables, tenim en projecte una exposició centrada en els pioners del disseny industrial nord-americà i una altra que pot resultar molt curiosa i reveladora sobre aquelles marques originals que la gent ha acabat fent servir com a noms genèrics, com ara Chupa-chups, Gillette, Celo i d'altres". Reconeix la seua fascinació pel disseny de les dècades dels anys trenta i cinquanta -"son els dos grans moments del segle XX"- i assenyala una batedora amb forma de paquebot que recorda aquells vaixells estilitzats que dibuixava Cassandre en els cartells publicitaris dels anys trenta.

Andrés Alfaro Hofmann con algunas de las piezas de su colección de diseño industrial.
Andrés Alfaro Hofmann con algunas de las piezas de su colección de diseño industrial.JESÚS CÍSCAR
Toda la cultura que va contigo te espera aquí.
Suscríbete

Babelia

Las novedades literarias analizadas por los mejores críticos en nuestro boletín semanal
RECÍBELO

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Archivado En

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_